POBLES i EMD
Odèn és un municipi del Solsonès, situat a l’extrem nord-occidental de la comarca. Ensems, també és un dels cinc pobles per bé que la capital és a Cambrils.
Està dividit en les següents entitats de població (veïnats o pobles) entre les quals l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda (amb els nuclis de Puig-arnau, Cavallera i Encies), Cambrils (amb els veïnats de Llinars i el Racó), Odèn (amb el nucli de Montnou), la Móra Comdal, (amb el nucli del Sàlzer) i la Valldan.
Odèn
Odèn està situat a 1291 m. d’altitud. Està integrat per un conjunt de masies disseminades per la rodalia de l’antiga església parroquial i d’un castell documentat al segle XI.
La parròquia de Santa Cecília d’Odèn és un edifici d’origen romànic, d’estructura arquitectònica força complexa que s’alçà al peu de l’espectacular Serra d’Odèn. A prop de l’església hi trobem el castell d’Odèn, esmentat per primera vegada l’any 1029, i que després de la Guerra dels Segadors fou reformat pels bisbes de Solsona, senyors del terme.
El Montnou
El Montnou és un petit grupet de cases disseminades situades al peu de la carretera que va d’Odèn al Prat de Bacies situat en la vall que duu el mateix nom.
Cambrils
A ponent del municipi d’Odèn hi ha l’antic terme i poble de Cambrils. El seu nucli està dominat per les restes del seu antic castell, documentat al segle XI i històricament vinculat al vescomtat de Cardona. La fortalesa es troba al cim d’un imponent tossal.
Llinars
El nucli de Llinars és un llogaret agrupat i dominat pel Tossal de Cambrils, que es troba a la rodalia del Coll del Boix, pel qual s’arriba a Perles i Alinyà.
El Racó
El Racó és Un petit grupet de masies on hi trobem la font del Racó, la capella de Santa Bàrbara que data del segle XVII i la capella de Sant Quintí, romànica.
Canalda
Canalda és un poble de la part oriental del municipi d’Odèn, i forma una entitat municipal descentralitzada (EMD) des del 1973
El poble de Canalda està format per un petit nucli de cases i algunes masies disperses arrapades en replans al peu del Puig Sobirà. La riera de Canalda i una munió d’escarpats afluents drenen el territori i fan de capçalera a la Ribera Salada.
El llogaret de Canalda és un petit grup de cases habitades. La seva etimologia és preromana, probablement cèltica, ja que en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, l’any 839, hi apareix amb el topònim Kanavita.
A les cingleres del Puig Sobirà s’hi troben nombroses coves que ja foren habitades durant segles i alguna, com les anomenades coves dels Moros, encara conserven parets de l’Edat Mitjana. També cal mencionar els Prats de Bacies que formen una plana inclinada a 2000 metres d’alçada.
L’església parroquial, d’origen romànic, està dedicada a Sant Julià i ha estat modificada en èpoques posteriors. En destaca l’ample campanar d’espadanya i l’entrada, amb una antiga porta ferrada i un arc de mig punt.
La Valldan
Al sector sud-occidental del terme, en el qual les aigües ja corren directament vers el Segre, hi ha el poblet de la Valldan, el lloc és esmentat ja el 839. Als s. XIV i XV és esmentat el castell de Valldan, pertanyent al comtat de Cardona. Formà, al s. XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer..
Centra el poblet de la Valldan, del qual depenen diverses masies, l’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor que pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell. La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell. Sembla que l’obra més antiga d’aquesta parròquia correspon al segle XII, encara que conserva algunes formes constructives del segle XI.
La Móra Comdal
Està situada a la banda occidental del municipi a la part alta de la vall del riu de la Móra que escola les seves aigües directament cap al Segre. No té cap nucli de poblament agrupat.
El Sàlzer
Al sector sud-occidental del terme, en el qual les aigües ja corren directament vers el Segre.
Està situada a la banda occidental del terme municipal, a uns 2,5 km a l’est de La Móra Comdal, a uns 947 m d’altitud. No té cap nucli de poblament agrupat.
Al Sàlzer hi trobem l’església de Santa Magdalena, romànica.
Desgarrega’t el tríptic (PDF)
amb tota la informació
