Apunts de prehistòria

Caixa del Moro I

Megàlit que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà. Es tracta d’una cambra pirinenca de planta rectangular, delimitada per dues lloses laterals, una llosa de capçalera, una llosa de coberta i recoberta per un túmul de còdols de 13 m. de diàmetre. L’accés es realitzaria a través d’un vestíbul pou.

L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació realitzats per Mn. J. Serra Vilaró (1918, interrompé la tasca d’excavació a causa de l’epidèmia de grip) i el Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2008, consta de: vint-i-un fragments ceràmics, una dena tubular de pedra blanquinosa, vint-i-tres denes discoïdals de petxina, un anell obert de bronze amb els dos extrems que es tanquen sobreposant-se, un fragment de braçalet de bronze i una columbel·la. Les restes humanes que s’han documentat consten d’un nombre mínim de vint-i-tres individus, set dels quals són infants (tres de 3 a 4 anys, un de 6 a 7 anys, un de 8 a 9 anys, un de 10 anys i un de 12 anys), set adults joves, sis adults més grans i tres senils.

Caixa del Moro II

Sepulcre que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà. És una cambra pirinenca, de la qual només se’n conserva la llossa lateral i la llosa rebaixada de l’entrada, recoberta per un túmul de còdols de 11 m. de diàmetre.

L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació realitzats per Mn. J. Serra Vilaró (1918, interrompé la tasca d’excavació a causa de l’epidèmia de grip) i el Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2009, consta de: quaranta-tres fragments ceràmics (trenta-cinc informes, vuit amb forma). Les restes humanes són d’un nombre mínim de cinc individus: un jove, un adult jove, dos adults més grans, un madur.

Caixa del Moro III o Dolmen de Cogulers

Megàlit que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà. Correspon a una cambra pirinenca de planta rectangular, delimitada per dues lloses laterals, una llosa de capçalera, i recoberta per un túmul de còdols de 6m de diàmetre. L’accés es realitzaria a través d’un vestíbul i llindar de lloses rebaixades.

L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació del Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2007, consta de: vint fragments ceràmics (disset informes, dos nanses amb apèndix de botó, i un inici de nansa), un anell de bronze i un dentàlium. Les restes humanes corresponen a un nombre mínim de quatre individus: un de 3 a 7, un de 10 a 12, dos de 25 a 35.

És una cova que té dos accessos, un dels quals amb una entrada que dóna accés a diversos corredors, i l’altre és una boca vertical que comunica amb dues galeries i un pou. En un d’aquests accessos es va localitzar un important conjunt de material ceràmic que cronològicament es pot adscriure des del neolític fins al bronze final. A més, també es trobaren dos braçalets de marbre o pedra calcària blanca. Ara bé, per tal de conèixer correctament la cronologia d’aquest jaciment, seria necessari poder-hi realitzar una excavació.

Totes aquestes restes materials, juntament amb restes antropològiques, fan pensar en la bòfia de la Valldan com un lloc d’hàbitat o sepulcre.

GPS (Grup de Prehistòria del Solsonès)