Apunts de prehistòria
El municipi d’Odèn és ric en jaciments arqueològics, que engloben des del neolític antic (cova de la Valldan) fins a l’edat del bronze (necròpolis megalítiques del Sàlzer i del Serrat d’Odèn).
Es caracteritza per ser un lloc de pas al llarg de la història, ja sigui per rutes de transhumància o per rutes d’intercanvi comercial. Tant en les poblacions del neolític, calcolític, com bronze, la població sedentària continua mantenint la pràctica de la ramaderia, fet que comporta l’existència de rutes de pasturatge, al voltant de les quals apareixen punts d’hàbitat (ja sigui estable o puntual) i punts funeraris. Les rutes d’intercanvi comercial en aquesta zona del Solsonès es centren en productes com la sal i les matèries d’origen marí; aquests intercanvis poden abastar zones llunyanes com testimonien les puntes foliàcies de sílex, les denes discoïdals realitzades sobre pecten, les denes de dentalia, entre altres.
Necròpolis del Sàlzer
Collet del Sàlzer I
Jaciment que cronològicament té l’origen en el calcolític, i és reutilitzat en l’edat del bronze. Es tracta d’una cambra pirinenca de planta quadrangular d’1,70 m. de llargada per 1,40m d’amplada, delimitada per dues grans lloses laterals de 2,70 m. cadascuna i una llosa de capçalera, recoberta per un gran túmul de 6 m. de diàmetre. L’accés es realitzaria a través d’un vestíbul amb llindar de llosa rebaixada. A més, es conserven fragments de la llosa de coberta sobre del túmul.
L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació realitzats pel Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2005, consta de: diversos fragments ceràmics informes dels quals en destaca un amb decoració plàstica i cordó imprès amb digitacions, una punta de fletxa metàl·lica amb peduncle i aletes, i dues puntes foliàcies de sílex blanc (relacionades amb intercanvis amb Suïssa), onze denes discoïdals de pecten, una dena discoïdal de pedra calcària, un fragment de làmina de metall que segurament era d’un objecte d’ús personal. Pel que fa a les restes òssies, cal recordar que en aquest període es tracta d’enterraments col·lectius, s’ha documentat un nombre mínim de nou individus: tres infants (1-2 anys, 2-3 anys i 6-7 anys), un de 7 anys, un jove 7-14 anys, 2 adults 14-25 anys i dos 25-35 anys.
Collet del Sàlzer II
Aquest megàlit s’ubica cronològicament en el bronze antic. És tracta d’una cambra pirinenca de planta rectangular d’1,25 m. d’amplada, delimitada per dues lloses laterals, una llosa de capçalera, recoberta per un túmul. L’accés es realitzaria a través d’un vestíbul pou amb llindar de lloses rebaixades.
L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació realitzats pel Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2006, consta de: diversos fragments ceràmics informes, dues làmines de sílex blanc i tretze dentalia. En referència a les restes òssies, s’ha documentat un nombre mínim d’onze individus: dos de 2 a 3 anys, un de 15 mesos a 4 anys, un de 7 anys, un de 12 anys, un de 17 a 18 anys, dos de 18 a 25 anys, un de 26 a 35 anys i dos de 36 a 45 anys.
Necròpolis de Font Coberta o Necròpolis del Serrat d’Odèn
Caixa del Moro I
Megàlit que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà. Es tracta d’una cambra pirinenca de planta rectangular, delimitada per dues lloses laterals, una llosa de capçalera, una llosa de coberta i recoberta per un túmul de còdols de 13 m. de diàmetre. L’accés es realitzaria a través d’un vestíbul pou.
L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació realitzats per Mn. J. Serra Vilaró (1918, interrompé la tasca d’excavació a causa de l’epidèmia de grip) i el Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2008, consta de: vint-i-un fragments ceràmics, una dena tubular de pedra blanquinosa, vint-i-tres denes discoïdals de petxina, un anell obert de bronze amb els dos extrems que es tanquen sobreposant-se, un fragment de braçalet de bronze i una columbel·la. Les restes humanes que s’han documentat consten d’un nombre mínim de vint-i-tres individus, set dels quals són infants (tres de 3 a 4 anys, un de 6 a 7 anys, un de 8 a 9 anys, un de 10 anys i un de 12 anys), set adults joves, sis adults més grans i tres senils.
Caixa del Moro II
Sepulcre que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà. És una cambra pirinenca, de la qual només se’n conserva la llossa lateral i la llosa rebaixada de l’entrada, recoberta per un túmul de còdols de 11 m. de diàmetre.
L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació realitzats per Mn. J. Serra Vilaró (1918, interrompé la tasca d’excavació a causa de l’epidèmia de grip) i el Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2009, consta de: quaranta-tres fragments ceràmics (trenta-cinc informes, vuit amb forma). Les restes humanes són d’un nombre mínim de cinc individus: un jove, un adult jove, dos adults més grans, un madur.
Caixa del Moro III o Dolmen de Cogulers
Megàlit que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà. Correspon a una cambra pirinenca de planta rectangular, delimitada per dues lloses laterals, una llosa de capçalera, i recoberta per un túmul de còdols de 6m de diàmetre. L’accés es realitzaria a través d’un vestíbul i llindar de lloses rebaixades.
L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació del Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2007, consta de: vint fragments ceràmics (disset informes, dos nanses amb apèndix de botó, i un inici de nansa), un anell de bronze i un dentàlium. Les restes humanes corresponen a un nombre mínim de quatre individus: un de 3 a 7, un de 10 a 12, dos de 25 a 35.
Bòfia o cova de la Valldan
És una cova que té dos accessos, un dels quals amb una entrada que dóna accés a diversos corredors, i l’altre és una boca vertical que comunica amb dues galeries i un pou. En un d’aquests accessos es va localitzar un important conjunt de material ceràmic que cronològicament es pot adscriure des del neolític fins al bronze final. A més, també es trobaren dos braçalets de marbre o pedra calcària blanca. Ara bé, per tal de conèixer correctament la cronologia d’aquest jaciment, seria necessari poder-hi realitzar una excavació.
Totes aquestes restes materials, juntament amb restes antropològiques, fan pensar en la bòfia de la Valldan com un lloc d’hàbitat o sepulcre.
GPS (Grup de Prehistòria del Solsonès)
